La llengua parlada per la majoria de la població és l'àrab, amb diverses varietats dialectals. Però hi ha una minoria que parlen el que es denomina "llengües àrabs meridionals modernes", que són restes de les llengües antigues: mehri, hobyot i socotri.

El 99% de la població és musulmana. L'1% restant són jueus, hindús i cristians. A l'antic Iemen del nord la població és majoritàriament xhií, mentres que al Iemen del sud ho és sunní. L'escola jurídica més important a Iemen és la shafi'i.

Iemen és un país que fins fa poc ha estat aïllat. Hi sobreviu una forma d'organització tribal, sobretot en les regions més septentrionals. Moltes coses criden l'atenció quan es viatja pel país.

Una de les primeres que observem és l'ús de vestimenta tradicional. Els homes porten la futah amb una jambia a la cintura. Aquesta jambia és bàsicament un atribut masculí que es llueix i s'utilitza en les danses. Fora de les ciutats sorprèn també veure els homes amb un fusell a l'espatlla, fusell que mostren amb orgull i te'l deixen perquè t'hi fotografiïs. Impressiona més en les fotos que en la realitat.

Les dones, sobretot en les ciutats, vesteixen completament de negre i només ensenyen els ulls. Al camp ho fan de colors i amb la cara descoberta.

El segon costum que ens crida l'atenció és el de mastegar qat a les tardes. El qat són els fulls d'una planta, Catha edulis, amb les quals es forma una bola que guarden a la galta i van mastegant. Es tracta d'un estimulant. Els iemenites manifesten que és tranquil·litzant i estimulant al mateix temps. De fet realitzen qualsevol activitat mastegant la planta.

Si t'allotges en un funduq, hotel tradicional, veuràs com són les cases iemenites. A les habitacions no hi ha a penes mobiliari, els matalasos estan directament al terra (emmoquetat o encatifat). Al menjador hi ha coixins a tot al voltant de l'habitació i les safates amb el menjar es disposen també al terra.

Un dels molts atractius per a visitar Iemen és la seva arquitectura tradicional, conservada i utilitzada en la major part del país. A les Terres Altes les torres-vivenda estan construïdes amb pedra. Els pobles semblen fortaleses situades al cim de la muntanya. A les zones del país on no abunda la pedra es construïxen amb fang, bé amb tovots, bé amb tàpia. En llocs com Sana'a el material de construcció és el toxto. Sempre estan bellament decorades, tant les façanes com les finestres.