E

L

C

A

I

R

E

O

M

E

I

A

I

El califa Umar va encarregar la conquesta d’Egipte a Amr ibn al-Aas, qui li va  arrebatar als bizantins el 641. A la zona de l’actual El Caire, hi havia una ciutat fortificada: Babilònia, fundada per Trajà  (88-117). El curs  del Nil discorria uns 400 m. a l’est del curs actual i estava unit a la Mar Roja per un canal, la qual cosa va fer de Babilònia un centre on s’aturaven totes les caravanes i exèrcits que travessaven Egipte.
A prop de Babilònia Amr ibn al-Aas va construir al-Fustat (“el campament”), que  va mantenir l’activitat comercial i el 1168, quan va ser destruïda, tenia més de 200.000 habitants. Al-Fustat es va organitzar en barris segons els grups tribals que formaven l’exèrcit. Al més important Amr va construir una  petita mesquita (sense pati, sense minaret, sense mihrab), un bany públic, una fortalesa i un port fluvial.
Durant el seu primer segle d’existència al-Fustat va créixer fins assolir 50.000 habitants (sense comptar els esclaus, els cliente i els coptes) i un aspecte de verdadera ciutat amb barris de mercaders i artesans. Al mateix temps es va produir la progressiva arabització i islamització de la població autòctona.

El 641 Egipte era una província depenent del Califat Omeia de Damasc. El 750 el poder va passar als Abbàssides de Bagdad i van fundar al-Askar (“el camp”) per a assenyalar l’existència d’un nou califat. El 786 es va construir una mesquita i alguns palaus, encara que fou al-Fustat qui va continuar essent una ciutat viva, mentre que al-Askar era el centre polític i administratiu.

A B B À S S I D A