E

L

S

O

M

E

I

E

S

A Mahoma (m. 632) el van succeir els quatre califes  rashidun (ortodoxos): Abu Bakr, Umar, Uthman i Alí. Mu’awiyya, governador de Síria y rival de Alí , va aconseguir el poder el 661 i inaugurà la dinastia Omeia. Traslladà la capital de l’Imperi de Medina a Damasc i va introduir una sèrie de modificacions en l’organització de l’Imperi: obres públiques, encunyació de noves monedes i construcció de les primeres mesquites, entre las quals destaca la de Damasc que serà el model de mesquita aljama omeia.
L’Imperi va ser sacsejat per crisis, com l’enfrontament per qui havia de ser el califa, que van conduir a la divisió de l’Islam  en diverses branques: sunnís, xiís, kharigites. El 750 va triomfar una revolta que va donar el poder a  Abu’l-Abbas qui inaugurà la nova dinastia. Els abbàssides van eliminar els membres de la família omeia, dels que només va sobreviure Abd al-Rahman I, fundador de l’Emirat Omeia de Còrdova.