E

L

S

M

A

M

E

L

U

C

S

Els mamelucs eren els esclaus que formaven part de l'exèrcit. Se'ls educava perquè coneguessin la llengua àrab i l'Islam i també perquè poguessin ocupar els càrrecs que se'ls adjudicarien. Es distingeix entre mamelucs bahrites, anomenats així perquè procedien de la caserna de l'illa de Rawda, i mamelucs burgites, que formaven el cos de guàrdia de les torres de la Ciutadella .
Els bahrites, majoritàriament turcs del sud de Rússia, van ocupar el poder entre 1250 i 1382. Els burgís, circasians, el van ocupar entre 1382 i 1517.
La presa del poder per part dels mamelucs es va produir després de la mort d'al-Nasir al-Din. Per acabar amb el període d'anarquia política van nomenar sultana a Chayar al-Durr, la vídua d'en-Nasir, que es va casar amb a l'emir mameluc al-Muizz 'Izz al-Din Aybak, en qui va abdicar 80 dies després.
El regnat dels mamelucs bahrites va ser una època d'esplendor en què destacaren els governs de Baybars (1260-1277) que va vèncer els mongols, del seu fill Khalîl (1290-1293), que va vèncer els croats, i de Nasîr Muhammad (1293-1294, 1298-1309 i 1309-1340). Els seus triomfs van permetre restablir les rutes comercials i tornar a la societat egípcia la riquesa i el luxe. Tot això es va reflectir en una gran activitat constructora i en el desenvolupament d'un art esplèndid.
La decadència s'inicià amb la pesta de 1348.