E
L
C
A
I
R
E
F
A
T
I
M
I
T
A
Desprès de la reconstrucció que va dur a terme Badr al-Gamali, visir del califa al-Mustansir, la muralla va ser de pedra (1) i tenia vuit portes, de les quals se’n conserven tres: Bab al-Futuh (2); Bab al-Nasr (3), al nord; i Bab Zuwayla (4), al sud.
L’eix N-S de la ciutat estava dibuixat pel carrer al-Azam (avui Mu’izz li-Din Allah). En el centre de la ciutat estava el palau del califa al-Mu’izz li-Din Allah, el “Gran Palau d’Orient” (5) i la Gran Mesquita. Durant la regència d’al-Aziz (975-996) es va construir el “Palau d’Occident” (6). Entre ambdós s’hi trobava la plaça Bain al-Qasrain (entre els dos palaus) on s’hi celebraven les cerimònies dels califes fatimites, i que dóna nom al primer volum de la Trilogia d’el Caire de Naguib Mahfuz.
El “Gran Palau d’Orient” era la seu del califa, des d’on es dirigien l’exèrcit i les tresoreries. La seva porta principal donava a la plaça i disposava d’un pavelló des d’on el califa presenciava els actes públics. En el segle XV estava format per deu pavellons de diverses èpoques, amb magnífics jardins i iwans. Segons les fonts que ens han arribat, era un palau molt luxós, com la vida dels califes fatimites.
Disposava de dues mesquites aljama al-Azhar (7), al sud, i al-Hakim (8), al nord. A més a més hi havia a la ciutat les mesquites d’al-Aqmar (9), el mausoleu d’al-Sab’a Banat i els santuaris d’al-Yuyuchi i al-Sayyida Ruqayya i fora de la muralla, al sud, la mesquita de Salih Tala’i ibn Ruzayq (10).
