L

A

M

E

S

Q

U

I

T

A

D'

I

B

N

T

U

L

U

N

Construïda entre el 876 i el 879 per Ahmad ibn Tulun, l’envolta un mur que la separa de la ciutat (A).
Formada per un pati central (B), de 92 m de costat, envoltat per arcades que donen pas a la sala d’oració, on hi ha una font coberta per una cúpula (l’original, daurada, va caure el 968). El minaret esglaonat en espiral (L)  i la cúpula de la font són una restauració del  soldà  mameluc Husam al-Din Layin el 1296.

La sala d’oració (C) està  formada per 5 naus paral·leles  a la qibla, dividides en 17 trams per pilars rectangulars amb columnes adossades i cobertes per un sostre pla. Als pilars s’hi recolzen arcs apuntats (D) de dos centres  que donen gran lleugeresa i harmonia a la construcció.
Davant el mihrab (E), una cúpula (F) del període  mameluc bahrí cobreix el tram central de la nau. Als pilars que hi ha abans del mihrab  s’hi conserven làpides amb inscripcions de la  seva  fundació (G), abbàsida (H), d’època fatimí (I, J) i mameluca (K).
Està fet amb totxo. L’ornamentació de la mesquita és amb estuc i guix blanc. Tant la decoració com el minaret segueixen el model de Samarra (Irak), com a símbol del domini de Bagdad sobre les províncies.
Tanmateix, els frisos de fusta amb inscripcions cúfiques, que reprodueixen tot l’Alcorà i adornen la sala d’oració, són interpretats pels historiadors àrabs medievals com una aportació original, amb la qual cosa el simbolisme del poder de  Bagdad no estaria tan clar.